LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 27 de desembre de 2010

CURSA ST.ESTEVE LLAGOSTERA. Desmbre 2010

Les 8h del mati, a fora 0º,fa molta fred, la Maria ens mira i se li dibuixa una pregunta a la cara (perque no ens quedem a casa???), la resposta , la Carme i jo la tenim escrita als ulls,(els ulls brillen quan et sents viu, ni que sigui per fer 10Km),així doncs la Maria ha sigut la primera en esmorçar i vestir-se.

A les 9h ens posem a la carretera , no hi ha transit, els camps  estan glaçats,  el cotxe li costa tirar endavant, i si que per un moment penses en tornar a casa, però arribant al poliesportiu de Llagostera, impressiona veure tants de cotxes i gent  amunt i avall (i amb malles curtes !! la ostia quina fred!! ). Fem l´inscripció tot saludant a molta gent coneguda, l´excusa de tothom es fer baixar els torrons,el dorsal val 10eu, que paguem molt a gust, doncs ens donen un buff super xulo.


Aquest any hi han dos recorreguts un de 5Km i el de sempre de 10Km, fem el llarg i decidim sortir caminant,(per els corredors la sortida és a les 10h, els caminadors poden sortir quan volen), els primers 5Km són fent una volta per dintre el poble, i els 5Km restants fas una volta per els camps que envolten el poble. És un recorregut molt ràpid, sense desnivell , i hem decidit d´anar gas a fons, tant es així, que ens hem quedat sorpresos del temps 1:25'', molt contents tots tres, físicament hem acabat molt frescos, fins i tot a la Maria se li ha fet molt curt els 10 Km.
La Fitxa tècnica: 5Km i 10Km,recorregut mixta d´asfalt i terra, sortida a les 10h mati, (crec que molt encertat).750 participants +/-, dos avituallaments.Enllaç cursa.


Ens ho hem passat molt be amb aquesta clàssica , amb una trentena d´edicions al darrera. No si pot faltar. Hi havia gent del A.C.Xaloc, Matxacuca ,C. A Guixols......

Salut, Feina i Bona entrada d´any.

                                                      

dimecres, 15 de desembre de 2010

OSTEOPOROSIS ?? EN HOMES?? 15/12/2010.



Aquest post es sobre la malaltia que s´ha instal·lat al meu cos, doncs és una gran desconeguda en els homes, en cap cas vull crear una sensació de "ay pobret", ben al  contrari. Desprès de limitar-me en moltes coses, un aprèn a valorar i gaudir molt més de les coses mes simples del dia a dia; despertar-se al mati, treballar, fer un cafè........Ara mateix es com si el meu cap fos un motor Ferrari i  estigues dintre d´un cos semblant a  una furgoneta rovellada dels anys 60.
Un article d´una revista diu: La osteoporosi es una pèrdua paulatina de la densitat òssia, que a la vegada incrementa el risc de tindre algun tipus de fractures, les fractures mes inmediatas es localitzen a les vertebres, doncs són els ossos mes febles. Al nostre país  hi han 2 milions de persones amb osteoporosi, 500.000 són homes.
Actualment s´estan fent estudis , un d´ells a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a 100 malalts de osteo i fractura per aplastament vertebral, mitjançant una vertebroplastia s´implanta un "ciment biològic", l´objectiu és reduir el risc de re- fractura d´un 20 per cent a un 2 per cent, amb anestesia local,una de les avantatges es que el dolor s´alleugereix de seguida i dos hores després de l´intervenció ets a casa fent vida normal.(m´agradaria poder ser un d´aquest 100 afortunats).
Important es l´alimentació, sembla que el responsable de la bona salut òssia de la població nipona es gracies al consum de natto, aliment molt ric amb vitamina K2, fa que el calç assimilat s´addereixi a la matriu òssia.Els brots d´alfalfa són molt beneficiosos per la bona salut dels ossos també.

Una frase molt guapa diu:   APRÈN COM SI ANESSIS A VIURE CENT ANYS, PERÓ VIU COM SI ANESSIS A MORIR DEMÀ.
Bona nit  a cuidar-se, i a viure i riure MOLT amb dolor o sense. Salut.

dimarts, 7 de desembre de 2010

MARATÓ DE MUNTANYA DE L´ARDENYA 1ªEdiciò. 07/12/2010.

Abans de res felicitar l´ognitzaciò, voluntaris, i en concret l'equip d'en Quico Amador per la feina que comporta fer una cursa tant super guapa com aquesta.
El divendres el cos em deia que no anés a fer els objectius que tenia per diumenge, que eren o be anar a les 6 hores de Calella, o be anar a la Marató de Muntanya de l´Ardenya , però una trucada del Matxacuca, club que organitza la marató a l´Ardenya, hem deien si els volia ajudar fent "d´home escombra" i anar desmarcan el recorregut, els vaig dir que si, veure la cursa anant al darrera de tot i desequipant el camí, sonava a repte. A més la Carme i la Tania no varen dubtar en inscriure´s per fer els 42Km caminant tot i que donaven 8hores per fer-la.
La cursa té 3 recorreguts 42Km, 21Km, i 10Km.
Les protagonistes indiscutibles de la Marató son la Carme i la Tania, sabien on anaven, coneixien el desnivell 3.400mts desnivell acumulat, com diu l´Andreu ningú els va dir que seria fàcil, i la feien caminant ( doble merit).
Són les 8:30h ,(moltes cares conegudes, moltes), i donen la sortida de la marató, la Tania i la Carme amb els nervis a flor de pell, surten caminant, però ja marcant un fort ritme, no fa molta fred i el dia esta cobert de núvols, a les 9h surten els de la mitja, i jo ja he sortit abans fins al km 5(el Pas de la Miloca), per esperar l´ultim corredor, doncs a partir d´aqui començo a treure cintes, també es el punt on es desvien els que fan la de 10Km.
El camí de seguida comença amb forta pujada fins a l´ultim Carcaixell ,La Cresta, i enfilant al Montclar 406mts, aquí vaig amb tres bosses  plenes de cintes, no pesen però fan molt volum, faig un paquet gros i les amago sota un arbre, ja de baixada per la Dona de Pedra(foto), el corriol  ens deixa a la pista d´en "Lara" que en pujada llarga i constant ens porta a Sant Baldiri, lloc preciós, aquí duia 4 paquets de cintes, miraculosament l´Albert Gironès que passa amb el 4x4 s´emporta les cintes i hem dona aigua , bollicaos i coca-cola, aquí li dic a l´Albert que treure cintes es feina de dos equips de dos o tres persones, penseu que hi ha cintes que surten molt be, però d'altres que és més complicat i es perd molt temps per treure-les.

El tàndem de les noies va molt be doncs ja ha passat pel control de pas, amb el temps just 4h, a la Trencada. Les avisen que a partir d´aqui es molt dur i no arribaran amb 8h..... cap problema, ja ho saben, i els hi donà igual el temps, l´objectiu és acabar-la. Jo vaig a fer un tram de la famosa V, es una volta de baixada i forta pujada de la Trencada a la Trencada,  aquest tros no l´he desmarcat, i l´he fet amb plan cako,del coll de la Trencada en endavant  torno a treure cintes, seguim per pista ample fins a la Creu d´en Barraquer, que per un corriol de baixada ens porta a tocar Casa Nova, forta pujada per torres elèctriques fins al Puig i Creu de l´avi Miquel, aquí deixo un paquet de cintes km25, corriol de pujada cap a Roca Verdera i Puig de les Cols, Coll de l´Escorpi, i el Gatosar d´en Codolar, aquí la sorpresa mes gran del dia, dos nois de l´avituallament m´han esperat,m'avituallo d'aigua i menjar, MOLTES GRACIES NOIS.
Les noies ja van per Pedralta, van be. Jo baixo casi corrents ,doncs les cintes estan molt separades,per un tros de deliciós sender d´una altre època, que transcorre pel mig del bosc, a trobar un rierol que va agermanat amb el corriol, fins el camí de les aigües, que amb forta pujada ens porta a Pedralta, deixo un paquet de cintes.
Les noies ja han arribat amb 8:40,que GUAY!!.Començo a baixar i em trobo molt bé físicament, arribo a tocar Can Llaurador, i decideixo fer amb plan cako i sense desmarcar el tram de la Tita Negra i els Eucaliptus, i a Can  Llaurador m´esperaven la Carme , la Tania i l ´Albert.
FELICITAR-VOS una altre vegada noies tot i arribar fora de temps, a estat dur però ho heu fet, avui teniu les medalles(les agulletes) de la gesta ,je je!!!  a més els gps marcaven 44Km 600mts.
Jo he tret cintes d´entre 30 i 32 Km i he caminat uns 38km el temps empleat ha estat de 9:58.

El recorregut de la marató és preciós, molt dur, tecnic, exigent,  increïble, super guapo, ens ensenya tots els racons mes guapos de l´Ardenya. Ha estat meravellos, incloent la feina de treure cintes, encantat d´ajudar, doncs l´Ardenya es un dels millors camps d´entrenament.
Ens ho hem passat molt be tots , sap greu que les noies no surtin a les classificacions, el reglament es el reglament ja ho sabem, i arribar fora de les 8h..... però han arribat!! ,.Es una tonteria, pero puja bastant l´ego.Tot i que la satisfaccio d´arribar es sempre personal.
En Jordi , el meu germà, també ha fet  els 42Km i li ha anat molt be.

Molta Salut i feina.      Mes Fotos.
                         
                                                    

                

                                                                        

dimecres, 1 de desembre de 2010

I PASSAFRED DE BLANES 01/12/2010


Abans de res, felicitar el Centre Excursionista de Blanes per deixar-nos gaudir d´aquest magnific recorregut , en el que no et podies perdre , doncs desprès de passar un senyal, ja veies l´altre, els avituallaments molt espléndits i els seus voluntaris "maitres" d´hotel de 5 *****, Gràcies.
L´excusa perfecte per anar a dinar  amb els col.legas de curses i famila aquest diumenge, era anar al Passafred de Blanes, i realment sí varem passar fred, però nomes fins a les 8h, en que donaven el tret de sortida.

En Bernat, Andreu, Quim i Sergi la fan corrent, i la Maria, la Vanessa, la Carme i jo caminant.
El recorregut basicament puges i baixes a tres turons, el primer el Turó del Vilar, fins aquí el gruix dels corredors ja no es veien, i els caminadors ens començàvem a estirar,  més endavant el camí es partia en dos , un pels que feien 23Km i d´altres 12Km, nosaltres fem la llarga.

De seguida  ens trobem el 1e avituallament, i aquí decideixo anar a un ritme més fort, vaig seguint a uns cent metres davant meu un caminador, que va molt fort, mentre pugem el 2ºn Turó del Pi Gros, costa seguir-lo, i així arribem al 2º AV, 14Km, fent com un llaç per visitar el Poblat Ibèric de Monbarbat, ja encarant l´ultim Turo d´en Gall, i tot fent l´ultima pujada d´uns 200mts, apretó el boto ON del turbo i en plan "Cako",  ja sols resta la baixada, que comparteixo amb en Joan un caminador que ha vingut del Solsonès, més de 140Km per vindre a fer una caminada a Blanes , tot un luxe.


Esmorçar , retrobament amb els amics corredors, la Laura i la Merit que ens han esperat, i de seguida arriben la Maria, Vanessa i Carme molt contentes. Felicitats Vanessa pels teus primers 23Kms sense parar.

El recorregut ens ha agradat molt, tot i que passem molt de rato per pista, però gaudint enterament del bosc mediterrani tal com diu el treballat full de ruta: Aquest paisatge que ens envolta està format per arbres, arbustos alts, baixos, lianes i mates.,:pi pinyer,pi blanc,alzina, alzina surera,cirerer d´arboç,bruc, marfull,romaní, i farigola.
La fitxa tècnica: 23Km, amb uns 750mts desnivell + i el temps empleat de 4h 5minuts.Temperatura freda i sense ploure.


Desprès de menjar dues llesques de pa amb dues botifarres tocava anar a dinar al Sorrall de Blanes,amb uns amics molt humils, però cuidado!! que un d'ells aquest any ha fet 5 proves de 100 o mes de 100Km, l´altre que s´en va a Sables, l´altre que tot es a partir de 40Km, qui ho hagués dit, ara fa 1 any i mig eh!!
SALUT I FEINA.
(Des de fa una setmana que l´osteoporosi esta guanyant el pols que tenim, alguna cosa no devia fer bé, cosa que fa plantejar- me els objectius que tenia més propers).

                                                                                       

     
                   

dimarts, 23 de novembre de 2010

RUPIT- TARADELL XXXI. 23/11/2010

Com aquell que fa cua per entrar al cine, a les 4h 30¨de la matinada,  la Tània, la Carme, l´Ultraquim i jo, amb un fred que pela, pujem a l´autocar que ens portarà a Rupit, doble ració de fred,tot esta glaçat, i encara tens més fred quan veus corredors amb malles curtes,que valents WHOOOOAAAU.
La pujada fins a Can Rajols et fa entrar en calor, a L´Avenc et sents el protagonista d´un quadre que té vida, gaudir de com es desperta el dia amb un llençol de boira als teus peus és impresionant, amb tot l´entorn de Guilleries que t´abraça, toca baixar fins a la Riba, sota aquest llençol de boira, una passada,aquí ens trobem amb l´Andreu que fa la marxa corrents, creuem el Pantà de Sau,mentre en Quim que el coneix tothom, fa de relacions publiques,Quin Tiu!!! i pugem les famoses escales, que la Carme els hi tenia tanta por, que molt encostipada va tirant prou be.


Arribem a Vilanova de Sau i Salt de la Minyona (meitat del recorregut 21.5 Km),la Tània que es la seva primera vegada que la fa, esta molt motivada i físicament va molt be, (hem recorda   el 1er any que la vaig fer amb aquella pregunta que ronda pel cap;Serè capaç de fer-ho??? I TANT QUE SI!!) , anem tirant enmig de boscos molt humits, la fred que no ens vol deixar, cap a la Mina, i com no, a fer l´esperada botifarra a St. Julià de Vilatorta, que BONA!!!, d´aqui a Taradell ha sigut un passeig, de fet ens ho hem agafat amb tranquilitat.
La fitxa tècnica: Centre Excursionista Taradell,  43, 5Km, 7 controls 8 avituallaments molt complerts.
Aquest any 1.100 participants , m´atreviria a dir que quasi la meitat  corrents, l´any que vaig començar a fer- la érem una vintena els que corríem.
Agrair en Quim que m´ha animat molt a fer-la , doncs no les tenia totes , i ha estat una proba per nous reptes, caminant, vas més lent però gaudeixes molt mes de l´entorn.El temps aproximat ha estat d´unes 8 h 57¨.
El peu ha aguantat mol be i l´esquena be. Una Caminada Molt, Molt i Molt Guapa.

Molta Salud i Feina.

                     


                                                                                                                                                                    

divendres, 19 de novembre de 2010

MOTIVACIÓ. 19/11/2010

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS4msaOTmvWH0PyFeV6y-FyEnHX-mbAtvkbHgAQHJKhZm4AMBRqDissabte ens plantem a Vic, Fira de Muntanya, aquest any un 10, no feien pagar entrada, tocaven molts esports relacionats amb muntanya, escalada, ferrata, bici, trail, excursions, material.......Nomes entrar ens trobem l´estand muntat per els Marina, fent propaganda de la CBXR 2011,de seguida ens varem saludar, quina energia que desprenen, m´han de dir on es carreguen les piles, es increïble, tot parlant amb la mare d´en Xavi Marina, va sortir la frase que ajuda a motivar-se i seguir endavant ; hi han dues maneres de fer front les coses una negativa i l´altre positiva, tant per tant  m´agafo la positiva.
Fa quatre anys la Maria que llavors tenia 8 anys i jo, varem anar a fer una travessa al Pirineu a l´hivern amb un Centre Excursionista  de la Garrotxa, allà hi havia un senyor que li faltaven els braços, ostia !!!  vaig quedar al.lucinat, de com es movia per la neu, el gel, les tarteres, tocant els 3.000 metres, un motiu de motivació per als altres.
Al bloc d´en Mark Wolley (Nomada Ocasional) diu : moltes vegades córrer  una ultra  no es tracta de com corres, a quina velocitat vas, ni quant corres, sinó de quantes vegades ets capaç d´aixecar-te del terra.
A nivell personal aquest any m´he aixecat del terra 3 vegades:
1ª Quatre mesos amb vertigen.
2ª Em diuen que no puc córrer per osteoporosi (vertebres dorsals i lumbars aplastades).
3ª Dues endoscòpies sense anestesia.
Costa molt i molt aixecar- se del terra, en els moments mes baixos s´ha de seguir i no rendir-se, perquè segur que surten nous reptes, amb noves circumstancies per fer el que t´agrada, però s´ha de tirar endavant i no parar.
Espero que ajudi a algú a motivar-se. Ens veiem a la Rupit- Taradell 43 Km, aquest any caminant, amb una petita calcificació al peu dret, es curiós, hem falta calç a l´ esquena i em sobra al peu. I quina fred que ens espera, amb previsió de pluja i tot, que be je!! je!!.
Agrair l´ajuda diària de la meva família, la motivació més gran.
 Molta Salut.

diumenge, 7 de novembre de 2010

EL PASTERAL- SUSQUEDA, Entrenament. 07/11/2010.


La Carme vol fer la Rupit-Taradell , no vol patir a l´hora de fer desnivell. La Rupit té uns 1250mts+,  i unes escales que no s´acaben mai, al pantà de Sau....
Ahir a la tarda varem decidir sortir del Pasteral i pujar la carena que va resseguint el riu amunt fins al Pantà de Susqueda, passant per St.Gregori. Els 10 primers Kms són de pujada i el desnivell és d' uns 950mts+, en total varem fer uns 23Km,(segons la senyaliyzació marcada), i el temps 4h30minuts, en plan " Cako"(caminar/córrer), i buscar bolets.
Sensació guapissima veure quan  a mig camí  es fa de nit, no hi ha cap masia habitada, cap poble en 10Km, sensació de solitud, però no!!, ens acompanyen els sorolls de la nit, l´oide pren una altre dimensió; l´aigua en caure per un marge, els ocells de nit, fressas estranyes....Uns ulls brillants d´un animaló ens vigilen des d´un marge, sembla una guilla. No tenim gps,  tot i estar ple de camins, pistes i corriols ens hem orientat bastant bé, aquesta zona de les Guilleries la conec bastant bé, només he dubtat una vegada en un trencant de quatre camins.
Que cal dir d´aquest recorregut, doncs és espectacular veure els colors del bosc a la tardor, a la part més alta passem pel mig del bosc de pins Douglas, és un pi que no es autòcton , es tres vegades mes gran que l´autocton i d´una gran bellesa, molt valorat, dona la sensació d´estar en un bosc del Canada.
Tot ha anat molt be, excepte el dolor al peu dret que m´acompanya des de fa un mes.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

33 Travessada de les Gavarres. 31/10/2010.


31 d´octubre, el despertador ens ha deixat dormir una hora més, però son les 6h del mati i hem quedat per anar a fer una caminada amb la Mar,Tania i l´Albert, ens ho hem pensat dues vegades abans de sortir, doncs acabava de ploure bastant fort,però que caray!! es guapo caminar sota la pluja.

Arribem al punt de trobada i sortida és als Metges, lloc molt conegut per excursionistes, btteros,caçadors...., a més hi ha un hostal on es menja molt be, per arribar-hi el mes fàcil es agafar una pista que puja des de Cassa de la Selva. Mentre fem l´inscripció comença a ploure, ostia! no es pot ni escriure el nom de tanta aigua, de tota manera ningú s´ha plantejat de tornar a casa, tot el contrari ,sortim.                                                     
L´itinerari es diferent  cada any, per tant passem per camins i corriols que s´han anat recuperant,anem cap a can Buscanya nou, casa en ruïnes, cap al Terme de Clau , una cruïlla,avituallament, i anem flanquejant la Roca Filanera,descens cap el riu Daró, creuem quatre vegades el riu,la vegetació és extraordinaria,es com si fos un laberint, amb túnels inclosos, tocà pujar fins altre cop al Terme de Clau, no cal dir que anem veient moltes masies, moltes en ruïnes, ens enlairem i el massís gavarrenc ens deixa  veure la plana de la selva ,anem tirant cap a can Barceló, can Bou, agafem el camí "missader" (camí que la gent agafava per anar a missa), can Boscanya, el Camp de les Acàcies i ja arribem als Metges, punt d´arribada.
La caminada ens ha agradat molt!!, gaudir de racons que molt poca gent coneix es un luxe, la rica diversitat d´arbres, plantes......alzines,bruc,brugueroles,eucaliptus,robínies......La pluja ha desaparegut al primer Km, i ens ha vingut a buscar just quan arribàvem.
Hem fet uns 15 Km , i el temps 3h 15 ", el més important ha estat la companya, i el fet que la Mar i la Maria (de 12 anys )s´ho han pasat pipa , sencillament  caminant amb els pares pel bosc i plovent.
Agrair la Colla Excursionista  Cassanenca i els voluntaris,molt valents.

Salut , Feina i a ser Molt Feliços. Pere.
                                                           
                                        
                                    
                                             
                                                 
                                                                   


                                                

                                  

dissabte, 23 d’octubre de 2010

LA CELLERA - PUIG D'AFROU - LA CELLERA. 23/10/2010.



El diumenge passat amb els Brugulat , la Pati , el meu germà i la family, com cada any per aquest temps, varem anar a la Cellera  a buscar castanyes , tot pujant cap a Puig d´Afrou , decidim pujar fins al Puig i en baixant recollir castanyes, que esta a tope, però a mig camí comencem a trobar rovellons i pinetells, la Carme i en Narcís semblaven nens petits recollint caramels del terra, a  la fi arribem a Puig d´Afrou, quina vista, quin paisatge, és un balco de 360 graus, pots veure el Gironès, Guilleries, Collsacabra,Garrotxa,Illes Medes.......es increïble!!, dinem i jo arribo fins a St. Gregori tot passant per  Can Serra (Masia abandonada), en els seu temps devia ser molt important , doncs es bastant gran. Anem baixant molt carregats de castanyes i bolets, i contents d´haver passat un dia esplendit i amb família.

El recorregut és d´uns 20Km fins a St. Gregori del Turonal. en Jordi/Mireia i els nens (3) al ser petits han arribat fins la font del Bassi que "deu ni do" que valents .
El dia molt fred però s´ha aguantat be, el paisatge és acollonant, és la natura en el seu estat salvatge. 
Val a dir que hi ha senyalitzaciò nova , i tot el camí esta molt ben indicat.
En Primi ja arribat. Fins aviat.Salut i Feina.



                                      
                                                    


                                                                                                                

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Ultra iTrail Guara Somontano. 01/10/ 2010.

Divendres 1 d'octubre, 2del migdia,sortim cap Alquezar,Laura,Maria, Carme, Quim i jo,el meu germà Jordi, Mireia, Jordi Jr, Jan i Martí,arribem cap a les 8h, m´he liat a la carretera, però be,anem a una casa rural, en Quim i l´Andreu a un alberg.
Dissabte, son les 6 del mati i hem concentro molt pensant en la cursa, desitjant que l´esquena aguanti, sempre sabent on estan els límits.Penso que m´hauria agradat molt fer l´Ultra 92Km com l´any passat, amb en Quim i l´Andreu, però faré la Trail 34Km caminant tenim 12h per fer-la, en Jordi farà la Trail corrents.

Estem a la sortida i ens trobem amb corredors coneguts d´altres curses , també hi ha en Quico, Faustí,Salvador  fent la Trail i en Manel que farà l´Ultra.Sortim cap a Asque,i d´aqui cap a Alquezar, tram molt dur,males sensacions a l´esquena i menjada de cocu, però d´Alquezar a la Viña,he adelentat molts caminants i corredors i cada vegada hem trobava més be,(m´ha sortit la bestia que portem a dins),a la Viña punt on es bifurca la cursa , m´he trobat en Manel Tirado, ens hem desitjat molta sort.
De la Viña a Radiquero  he estirat a 4 corredors , dos de la Trail sabien perdut i 2 de l´Ultra abandonaven,hem anat tirant amb tres de la Trail fins a Alquezar, i molt be, si m´aguesin dit al control de la Viña si volia fer l´Ultra els hi hagués dit que si.
La duresa de l ´Ultra es fàcil de saber , nomes dient que de 180 corredors, 114 han arribat.
A la Trail de 90 hem arribat 77. En Jordi ha quedat 11 amb 5:02, ni ell s´ho creu, encara flota, i jo tot i fer- la caminant he quedat 51 de la general, i 10 de la meva categoria 6:55.
El meu dorsal 54 quin numero més guapo, 5+4=9.i casualitat en Jordi 81, 8+1=9.
Qui s´ho ha passat més be han estat els petits, dissabte a Radiquero xocolatada han repetit 4 vegades que booooonaa!!, i diumenge Taller de pintures rupestres, s´ho han passat pipa pintant una pedra, les mans , la cara......Quina gent més amable i humana, increïble el tracte, un luxe.
Tornada a casa amb en Quim lesionat, una bona "ostia " en un dit del peu, per sort res trencat
Gracies Kike, Javi i Arcadi per deixar-me participar caminant sabent que tinc osteoporosi.
I felicitar organitzacio, voluntaris, als pobles.........per tot, un Finde molt enriquidor.
El dinar de diumenge ni en Ferran Adria ho hagués fet millor.
Felicitats Manel i a disfrutar-ho, ja saps que vol dir això, Segur que ets el tiu mes feliç del mon.Que no et pugin els fums ara eh!! saluda vale!!
Fins aviat Pere, molta SALUT i a ser feliços.
.