LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 6 de novembre de 2009

Excursio Familiar 6/11/2009

El diumenge passat varem fer una sortida tres families, tenim els fills/filles que van al Club Aquatic Xaloc, i de tant en tant fem alguna sortideta.




L´excursió va ser , molt curta, intensa i super guapa :sortir del Mas Llaurador a Solius, anar al Pas de la Miloca, anar a buscar l´ultima punxa dels Carcaixells, l´aresta, pujar al Montclar, dinar i tornar fent una paredeta a Plana Basarda i la cova de S Tuna, 3 horetes de marxa.
L´important varen ser la mainada, la Celia, Mireia, Marina ,David, Laura i Maria, mainada de 6 a 17 anys.


Poder compartir caminata/travessa amb els teus f@lls no té preu, si a és és amb grup de pares i fills junts, és extraordinari.
Llavors en aquesta caminata t´anadones que tenim una mainada molt sana, que ens acompanyen un diumenge, que mentre podrien estar jugant a la wii, play station....,fent deures je je!!......, doncs no, estant amb els pares gaudint d´un dia amb la natura i sense males cares, tot el contrari.

Els Detalls: Detalls com quan s´acaba l´excursió , arribem als cotxes i els nanos et diuen, ja s´ha acabat???, quan t´ho passes bé o molt bé no voldries que allò s´acabes, doncs s´els va fer curta l´excursió, o sia que s´ho debien passar bé.
El detall d'en David, quan un nano puja damunt d´una roca i estar aquells 30 segons, magics, mirant el paisatje, empapant-se de natura, descobrint l´entorn, la natura li envia el missatje, que sí, que ell també forma part de tot allò, es com una esponja, ho absorbeix tot.


Em recorda cada entrenament que he fet, que sempre paro aquells 5 minutets per admirar els arbres, roques, mar, camins, la natura..., i enriquir-me, et quedes sorprés.
Nanos sous uns Campions, ens ho varem passar bé, varem grimpar, caminar, descobrir un poblat iber, OSTIA!!!! m´oblidava d´en Bruc, el gos de la Marina i en David, voldrà vindré un altre dia??? Felicitats Marina.

El meu catala escrit és una mica desatre, ho sento!!.
Fins ben aviat. Salut!!!!.





1 comentari:

  1. Ets un matchaca!! Ànims!! que de enanos com tu que pugin i superin muntanyes n'hi han molt pocs. T'ho diu la veueta de la consciència que et fa de petita germana gran.

    ResponElimina